Ds. Jul 31st, 2021
‘The French Dispatch’ de Wes Anderson. Equip artístic.

Després de la concurrència de ‘Leto’(2018), el rus Kirill Serebrennikov  torna a competició a Canes amb ‘La fiebre de Pterov’, adaptació d’una novel·la d’Alexei Salnikov, de to al·lucinat, surrealista i boig per intentar evocar l’estat fabril del seu protagonista malalt. L’artifici del trajecte delirant de ‘La fiebre de Petrov’ és elevat a la enèsima potència fantàstica amb la colossal filigrana arquitectònica ‘The French Dispatch’, la darrera meravella visual i plàstica del nord-americà Wes Anderson.

‘The French Dispatch’ de Wes Anderson

Filigrana arquitectònica

Wes Anderson retorna a competir en Secció Oficial amb ‘The French Dispatch’ després d’inaugurar el festival de Canes l’any 2012 amb ‘Moonrise Kingdom’. Una coproducció britànica, alemanya i francesa dividida en grans blocs consagrats als periodistes de renom i les seves seccions d’un magazín d’una ciutat francesa imaginària. Compta amb un repartiment tan excels com extens en el qual figuren Tilda Swinton, Bill Murray, Benicio del Toro, Adrien Brody, Owen Wilson, Timothée Chalamet, Edward Norton, Willem Dafoe o Léa Seydoux.   

L’última obra d’Anderson és visualment aclaparadora, artísticament superlativa. Una experiència hipnòtica que compta amb les conegudes marques estètiques com els tràvelings laterals travessant diferents habitacions. ‘The French Dispatch’ és una exuberant filigrana arquitectònica feta de vinyetes i caricatures en format de set pieces. El tramoista Anderson mou les peces i les figures d’una colossal casa de nines franceses imprimint el seu humor absurd i la seva habitual empremta musical. L’artifici traçat amb tiralínies més Tràvelings laterals travessant habitacions.

‘La fiebre de Petrov’ de Kirill Serebrennikov . Equip artístic

Trajecte al·lucinatori

‘La fiebre de Petrov’ de Kirill Serebrennikov és una experiència psicodèlica, que es mou  entre la realitat i la imaginació. Un film protagonitzat per un personatge enfebrit que puja dalt d’un autobús atapeït i no parar de encavalcar situacions enfollides i kafkianes o revisquent records d’infància. Un viatge febril tractat com un estat al·lucinatori o una divagació etílica. És com una fanfàrria delirant, un circ de visions distorsionades i records amuntegats.

Un film potser massa reiteratiu en alguns moments però que desborda imaginació, inventiva i talent. Ambientat en l’era post-soviètica, Serebrennikov transmet la imatge d’un país atrapat en un desordre descomunal, un caos desfermat. I en el seu tram final, el film es trenca i arranca una altre història pretèrita, ara en blanc i negre, amb altres protagonistes, accentuant la sensació de relat dislocat, una trama dissociativa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *