Ds. Jul 31st, 2021
‘Flag day’. Katheryn Winnick, Sean Penn i Dylan Penn

L’actor i realitzador Sean Penn, molt unit des de sempre al festival de Canes, ha intentat refer-se amb ‘Flag Day’, sense molta sort, del mal sabor de boca que va deixar el seu anterior film en l’edició de 2016, el melodrama ‘The Last Face’ amb Javier Bardem i Charlize Theron. Mol més encertada ha estat la cinta ‘Compartiment nº 6’ del finès Juho Kuosmanen, el director de la guanyadora Un Certain Regard’2016, ‘The Happiest Day in the life of Olli Mäki’, sobre una jove finlandesa que agafa un tren rus destí a la zona àrtica de Murmansk en un viatge alliberador.

FLAG DAY A Metro Goldwyn Mayer Pictures film Photo credit: Allen Fraser © 2021 Metro-Goldwyn-Mayer Pictures Inc. All Rights Reserved.

Carta al pare

Inspirat en el cas real del criminal John Vogel i novel·lada per  la seva filla, Jennifer Vogel, ‘Flag Day’ reposa sobre el punt de vista de Jennifer (Dylan Penn) que, a partir d’un gran flashback, repassa la figura del seu pare, paper reservat a Sean Penn, a partir de la notícia de que John Vogel és un falsificador de diners finalment mort després d’una fugida. El film retrospectiu que esdevé un elogi del pare a ulls d’una filla molt unida a la seva figura, un pare admirat , respectat i desitjat, tot i la seva deriva criminal i la relació més conflictiva mantinguda amb la seva mare, Patty (Katheryn Winnick), després de la separació dels pares.

Dylan Penn s’esforça en mantenir la dignitat en la seva interpretació però la interpretació de Sean Penn està plena de gestos apresos ara completament amanerats que converteixen la seva actuació en una caricatura. Indubtablement dirigeix millor que interpreta tot i les seves limitacions.  No és una pel·lícula dolenta però el seu format trencaclosques i el seu to ple d’estereotips i clixés evocadors de ressonàncies del cinema de Terrence Malick, un estil entre la publicitat i la poesia, l’acaba perjudicant. Una pel·lícula feta en família on, fins i tot, un altre fill, Hopper Jack Penn, interpreta el germà de Dylan en el film.

‘Compartiment 6’. Juho Kuosmanen i Seidi Haarla

Voyage, voyage

‘Compartiment nº 6’ del finès Juho Kuosmanen es centra en el viatge en tren a Murmansk per motius geològics massa convincents d’una dona desnortada, Laura (Seidi Haarla), que fuig d’una història d’amor moscovita. Un llarg trajecte en tren en el qual compartirà recorregut amb un impresentable miner rus (Yuriy Borisov) al compartiment nº 6. A partir del rebuig inicial de la noia envers el jove, el llarg trajecte va subvertint els estereotips i els clixés, i acaba amb una singular amistat entre companys de ruta. El tema musical ‘Voyage, voyage’ de la cantant francesa Desireless és agafat com a cançó emblemàtica del film ja que resumeix força bé la intenció del film.

En realitat, el destí del viatge és el de menys, la fita un cop aconseguida tampoc satisfà uns anhels incerts, el que de veritat importa i resulta transformador és l’experiència del viatge. Un film rodat de forma prodigiosa en l’estretor dels passadissos del tren o l’espai tancat del compartiment. Un film de gran fisicitat, forçada por la proximitat, que retrata una imprevista i bonica amistat entre contraris forjada en les diferents etapes del camí. La visita a Murmansk enmig d’una tempesta de neu i enlairats en un vaixell varat i destrossat, amb cita inclosa a ‘Titanic’ de James Cameron, és un dels seus moments més esplèndids.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *