Montse Guallar va debutar al cinema lany 1990, de la ma dAntoni Verdaguer i La Teranyina, film al que li va seguir La Febre dOr, dirigit per Gonzalo Herralde lany 1993, el mateix any dels Mal damors, de Carles Balagué, a on la Montse va ser Rosita, al costat dÁngela Molina, Juanjo Puigcorbé i Ariadna Gil. Entre aquestes dues pel·lícules, la Montse es converteix en una cara molt popular pels telespectadors catalans gràcies a la seva tasca com a co-presentadaora (al costat dÀlex Casanovas) del concurs de parelles Amor a primera vista. Ja a mitjans dels anys noranta, la televisió truca a la porta de Montse Guallar, tot convertint-la en la Dolors de lèxit Secrets de família. Poc després arriba una altra sèrie dèxit: Hospital Central. Mentrestant, participa interpretant a una executiva a la versió cinematogràfica de la sèrie Hotel Palace, reconvertida en Palace, escrita i dirigida pel Tricicle. Lany 1997 forma part del repartiment duna de les millors pel·lícules de Francesc Bellmunt: Gràcies per la propina; però continua, combinant el seu treball pel cinema i el teatre amb les seves aportacions al mitjà televisiu, com ho proven La memòria dels cargols o Nissaga, lherència. Lany 2000, Daniel Monzón converteix a la Montse Guallar en la mare del protagonista (Fernando Ramallo) de la seva pel·lícula El corazón del guerrero. I a continuació, més televisió: Compañeros, El cor de la ciutat i Hospital Central. Montse Guallar també té una llarga trajectòria teatral, que inclou , Ai carai, La gateta i el mussol, El temps i lhabitació, Després de lassaig, Mathilde o Misteriós assassinat a Manhattan.
