Dg. Des 4th, 2022

Pel·lícules catalanes o de director català

ELOÏSE

Cinema Català . NET
Director: Jesús Garay
Producció: Els Quatre Gats Audiovisuals, S.L., Televisió de Catalunya (TV3).
Any: 2009
Durada: 92'
Guió: Cristina Moncunill
Fotografia: Carles Gusi
Música: Cales Cases
Direcció artística: Leo Casamitjana
Vestuari: Marian Varela
Muntatge: Anastasi Rinos
Intèrprets: Diana Gómez (Àsia), Ariadna Cabrol (Eloïse), Laura Conejero (La Mare), Bernat Saumell (Nathaniel), Carolina Montoya (Erika), Miranda Makaroff (Norah), Núria Hosta (Asun), Eduard Farelo (El Pare), Jaume Madaula (Rubén), Pau Herrero (Dani), Toni Arteaga (Senyor), Ainhoa Alsina (Àsia nena), Nuria Parlade (Mare nena Eloïse), Ramón Garrido (Imfermer), Chus Leiva (Infermera), Mónica Moreira (Infermera), Joan Olivé (Noi universitat).


Sinopsi: Àsia, una noia de 18 anys, és a l'hospital en estat de coma. La seva mare i el seu xicot, Nathaniel, la cuiden. A poc a poc, veurem els aconteixements que van dur Àsia a l'hospital, les relacions amb la seva mare, les seves amigues, la seva parella i, sobretot, amb Eloïse, una noia enigmàtica que la introduirà en un món de sensacions noves. Amb ella, Àsia reviurà un episodi dolorós del seu passat, el qual, la seva mare no està disposada a que es sàpiga. Finalment, i enfrontant-se a tots, Àsia lluitarà per ser feliç en la seva relació amb Eloïse.


Consideracions: Eloïse arriba després d'haver passat per la Seminci de Valladolid, convidada a la secció "Punto de encuentro".
Segons el director santanderí, afincat a Barcelona des de fa gairebé quaranta anys, Jesús Garay (1949), "Eloïse és una història d'amor. D'amor precari, desconcertant, adolescent. Sentiments que es tornen peculiars, que es compliquen al sorgir l'atracció desconeguda i desassossegada entre persones del mateix sexe i que tenen la seva inevitable part iniciàtica".
"Per sota de tot això, a Eloïse circulen elements subterranis: els del misteri, el de la pròpia vida, tal vegada el del temps".
"Sota l'aigua fosca però també brillant que obre i tanca el film, on evoluciona Àsia, la jove heroîna de la història, circulen les claus d'enigmes que recorren imperceptibles les vides humanes".
"Les projeccions del passat i les interseccions del futur... és per això que, sota el to més lluminós d'una història de trobades i desencontres amorosos, batega una voluntat nocturna, a vegades fosca, que intenta siluetejar el relat".
"Dins d'Eloïse apareix una referència a Demian, la novel·la de Hermann Hesse. La cita del llibre, aparentment, té una mera funció instrumental: la de desencadenar un important atzar que canviarà l'esdevenir de les protagonistes. Però la prodigiosa història d'amistat i/o iniciació que narra Hesse, la contínua i turmentada invocació a l'enigma de la seva jove protagonista, i la figura de demiúrgica de la seva oponent, són reflexos que poden il·luminar el film"
.