Dg. Des 4th, 2022

Transició gens modèlica

“Modelo 77” d’Alberto Rodríguez. Pino (Javier Gutiérrez) i Manuel (Miguel Herrán).

Arriba als cinemes “Modelo 77” d’Alberto Rodríguez després d’inaugurar la setantena edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià, encara que fora de la secció oficial. Una notable proposta, coescrita amb el seu guionista habitual, Rafael Cobos,  inspirat en fets reals ocorreguts a la presó Model de Barcelona durant la Transició espanyola com va ser la fuga massiva de presos comuns l’any 1978. El director de les multipremiades “7 Vírgenes” (2005), “La isla mínima” (2014) o “El hombre de las mil caras” (2016) – premis al festival basc a millor interpretació, respectivament, per Juan José Ballesta, Javier Gutiérrez i Eduard Fernández -, ressegueix el periple carcerari del jove Manuel (Miguel Herrán), condemnat per un desfalc, convertit en pres preventiu a l’espera d’un judici que tardarà mesos.

“Modelo 77” d’Alberto Rodríguez. Manuel (Miguel Herrán) al pati de la presó Model.

Manuel experimenta la severitat del centre penitenciari d’arrel franquista a base de càstigs i maltractaments que li infringeixen els funcionaris policials quan reclama una mínimes condicions higièniques. En aquests anys d’efervescència política als carrers, les presons també es fan permeables a les reivindicacions de drets polítics i democràtics, com el clam per l’amnistia. Manuel acaba fent amistat amb un company de cel·la, Pino (Javier Gutiérrez), i ambdós s’uneixen en l’organització de presos Copel (Coordinadora de Presos en Lluita) que lluita sobretot per l’amnistia per als presos de delictes comuns un cop els presos polítics ja han estat alliberats. Una història d’amistat i camaraderia que participa de tots els codis del gènere carcerari, perfectament desplegats. Fins i tot, s’aborda el tema del motí o el l’evasió, un dels altres grans motius associats al gènere de presons.

“Modelo 77” d’Alberto Rodríguez. Entrada de Manuel (Miguel Herrán) a la presó Model.

Una ambiciona producció de Movistar+, amb un repartiment completat per Fernando Tejero, Jesús Carroza o Xavi Sáez, que posa en evidència que moltes vegades la realitat supera a la ficció. Els encerts del film d’Alberto Rodríguez van més enllà dels codis reconeixibles del gènere per esdevenir, també, un film històric, social i polític. Alberto Rodríguez aporta una nova mirada gens condescendent a una frenètica i convulsa transició espanyola que no ha estat tan modèlica com ens han volgut fer creure. Un film que dialoga també amb un altre film emblemàtic del cinema polític i social de la Transició com va ser “La fuga de Segovia” (1981, Imanol Uribe), inspirat també en els fets històrics de la fuga de diversos presos etarres del penal de Segòvia l’any 1976.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *