Dj. Set 29th, 2022

Passeig per la vida i la mort

El cineasta britànic Terence Davies, responsable de melodrames tan estilitzats i corprenedors com “The Deep Blue Sea” (2012) o “Sunset song” (2015), estrena ara un altre preciós film, “Benediction”. Es tracta d’un delicat film biogràfic sobre el poeta Siegfried Sassoon (Jack Lowden), allistat a l’exèrcit a la I G.M. en grau de tinent que, esfereït per l’horror d’aquella carnisseria, decideix renunciar a tornar el front, declarant-se objector de consciència. El seu pacifisme el podia haver portat a un consell de guerra que l’hagués condemnat a morir afusellat, però gràcies a les seves amistat va ser destinat en un hospital, on va ser sotmès a teràpia.

“Benediction” de Terence Davies. Siegfried Sassoon (Jack Lowden)

Una pel·lícula sobre el pes de la vida, l’amor i la mort, plena de cultura i lirisme, amb ús de transparències i sobreimpressions, de transicions molt treballades i elegants, i acuradíssims moviments de càmera, ja siguin panoràmiques o tràvelings. També els salts temporals son preciosos, com quan el personatge envelleix de cop per passar al futur – interpretat per Peter Capaldi – i viceversa. O la utilització del recurs de la veu off amb els poemes antibel·licistes de Sassoon recitats mentre es projecten noticiaris esfereïdors de la Gran Guerra. Commou tota la intel·ligència fílmica i la sensibilitat estètica aplicades per Terence Davies en aquest film sobre la memòria del passat i del present del poeta Sassoon.

“Benediction” de Terence Davies. Ivor Novello (Jeremy Irvine) i Siegfried Sassoon (Jack Lowden)

El director aborda també la identitat homosexual del poeta, les convulses relacions que va viure amb els seus amants, el seu matrimoni amb una dona o la conversió al catolicisme. La culminació d’aquest film exquisit és un final bell i emotiu quan en la solitud d’un parc, l’home madur es transforma en el jove poeta, mentre s’evoquen els éssers estimats. Aquesta desfilada de rostres ja esvaïts ens recorda la poètica melangia d’“Els morts” de James  Joyce, portat al cinema per John Huston en el seu darrer alè cinematogràfic l’any 1987. La darrera proposta de Davies ens arriba després de competir en el passat 69è  Festival de Cinema de Sant Sebastià on es va haver de conformar amb un premi de consolació, el de millor guió, tenint en compte els seus incomptables mèrits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *