Dg. Jun 26th, 2022

75 Festival Internacional de Cinema de Canes

“Pacifiction”. Benoît Magimel i Albert Serra

Una de les gran notícies de l’edició 75 del Festival de Cinema de Canes ha estat la selecció del realitzador català Albert Serra en Secció Oficial després de participar-hi amb “La mort de Lluís XIV” (2016), en rang de projecció especial, i després a Un Certain Regard amb “Liberté” (2019), on va obtenir el Premi Especial del Jurat. Albert Serra, fill adoptiu del cinema fracnès, lluita per la Palma d’Or amb el nou film de coproducció francesa “Pacifiction”, títol que substitueix al previst “Tourment sur les îles”. Un film escrit per ell mateix i Baptiste Pinteaux en què es revisa de forma desprejudiciada el colonialisme francès al Pacífic a través de la figura d’un Alt Comissari, De Roller, interpretat de forma fenomenal per l’actor francès Benoît Magimel – premi a millor interpretació a Canes per “La pianista” (2001, Michael Haneke) -.

“Pacifiction” d’Albert Serra

“Pacifiction” vindria a ser un thriller polític però, en mans d’Albert Serra, això es transforma en un ambigu format de paròdia desacomplexada i imprevisible sobre la presència francesa a la Polinèsia. S’intueixen unes anunciades proves nuclears de la metròpoli a les illes, l’avistament de submarins, visites de tropes de mariners francesos o tràfic de prostitutes. La inclassificable pel·lícula de Serra es pot veure com una broma que banalitza l’alta política, amb les seves reunions, intrigues i missions, convertides en trobades d’una agenda de l’absurd i el sense sentit. El costat més colorista, costumista o indigenista del territori, com unes danses tribals, remeten, per exemple, a una baralla de galls. El seu encontre amb unes autoritats locals esdevé un moment transitori d’intercanvi d’obvietats a l’estil de prendre’s unes canyes en una terrassa de bar, el xiringuito de l’alta política.

“Pacifiction” d’Albert Serra

La geopolítica queda reduïda, així, a borratxeres o a balls de pista en una barra de bar d’un nightclub. La degradació de la política, així com l’imaginari exòtic i tropical del Pacífic, es veu tot filtrat per una atmosfera etílica, somnolent, letàrgica. Tenim una pel·lícula que es desenvolupa, de fet, en una espècie de llimb, una idea vaga de paradís, com entre dos mons. Ens trobem en un reialme ressacós, entregat a l’ociositat i la desídia, tot presidit per un clima de sopor general.  Hi ha una evocació com de mons estancats, atmosferes de retenció, emanacions, d’alguna manera, d’obres del novel·lista  Joseph Conrad com “Un vagabund a les illes” o “La follia d’Almayer”, portada al cinema per Chantal Akerman el 2011. Per acabar, esmentar que en el repartiment es compta amb protagonisme del català Sergi Lòpez – actor que no va assistir, però, a la roda de premsa de la pel·lícula a Canes -, Alexandre Melo o Marc Susini.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *