Dg. Jun 26th, 2022
“Les amandiers” de Valeria Bruni Tedeschi

A Secció Oficial hem pogut gaudit d’una radiant pel·lícula d’amor a la professió del teatre, “Les amandiers” de l’actriu i directora franco-italiana Valeria Bruni Tedeschi, un film ambientat a la dècada dels 80 en la prestigiosa escola d’interpretació Théâtre des Amandiers a Nanterre, dirigida per Patrice Chéreau – interpretat per Louis Garrel –. La cineasta ja havia participat en l’edició passada del festival com a actriu en el film “Fracture” de Catherine Corsini després de competir com a cineasta fa uns quants anys amb “Un Château en Italie” (2013). Enguany competeix amb una història coescrita amb Agnès de Sacy i Noémie Lvovskycom per presentar un grup de joves que aspiren a ser admesos al teatre de Patrice Chéreau i, després, ser seleccionats per a representar un muntatge de “Platonov” de Txèkhov.  “Les amandiers” veu de la seva pròpia experiència autobiogràfica, en certa mesura, ja que ella havia estat alumne de l’escola de Chéreau, protagonitzant fins i tot com a actriu un film del director i cineasta francès, “Hôtel de France” (1987).

Valeria Bruni Tedeschi torna a retre un sentit homenatge al teatre després de “Actrices” (2007), film amb el qual va guanyar el premi especial de la secció Un Certain Regard a Canes. El resultat de la present ocasió és formidable al combinar l’esclat esplendorós de la joventut dels candidats a actors i actrius amb l’entusiasme desbordant pel teatre. En mans de la cineasta es genera una obra febril, exultant i lluminosa de batecs i llampecs impressionistes, fragments de vida i d’actuacions dels diferents joves, entremesclades. Un film que al cobrir, més o menys, una dècada, serveix també com a termòmetre del moment, i permet que el caràcter paroxístic de la vida juvenil es vegi enfosquida cap al final per l’amenaça i el dolor que comportarà l’arribada de la SIDA. Una magnètica oda a l’escena que compta amb un repartiment magnífic, conformat, entre altres, per amb Nadia Tereszkiewicz, Vassili Schneider, Suzanne Lindon o Micha Lescot.

Thriller d’Ali Abbassi per clamar contra la misogínia a l’Iran

“Holy Spider” d’Ali Abbasi

 Ali Abbasi, director d’origen iranià resident a Suècia, responsable de l’extraordinari film fantàstic “Border” (2018), premiat a la secció ‘Un Certain Regard’, fa el salt a la Secció Oficial amb “Holy Spider”. Una coproducció europea entre França, Dinamarca, Alemanya i Suècia, escrita pel mateix Abbasi al costat d’Afshin kamran Bahrami, inspirada en fets reals de l’any 2001 d’una sèrie de crims contra prostitutes a la ciutat santa de Mashad, crims perpetrats per un fanàtic islamista que pretén depurar la ciutat de dones de mala vida pecadores. Saeed Hanaei recull les prostitutes amb la seva moto per portar-les a casa, estrangular-se amb el seu propi mocador de coll i llençar-les en els descampats fora ciutat.

El cineasta abandona el gènere fantàstic per inscriure’s en un cinema del real a través del format de thriller d’investigació amb psychokiller mentre segueix les passes d’una periodista de Teheran, Rahimi (Zar Amir Ebrahimi) encarregada d’esbrinar la identitat del psicòpata davant l’escàs interès de les autoritats locals i policials. Ell s’endinsa en una societat profundament religiosa i tradicionalista, víctima ella mateixa de l’entorn, com l’assetjament que pateix d’un oficial de policia encarregat del cas. Tenim un treball esplèndid de l’actriu protagonista i, més enllà del codis del gènere, trasplantats a un escenari inhabitual, el film serveix premeditadament com a radiografia sobre la societat iranià, impregnada de misogínia. Ens trobem una població que tolera i aprova els feminicidis i que, fins i tot, converteix al psicòpata en una espècie de màrtir o d’heroi. Una societat que disculpa el botxí i culpabilitza les dones per la seva elecció de vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *