Dg. Des 4th, 2022
“Frère et soeur” d’Arnaud Desplechin

Arnaud Desplechin ha participat en competició amb “Frère et soeur”, un film escrit per ell mateix al costat de Julie Peyr que afronta les enrevessades i conflictives relacions fraternals entre una actriu Alice (Marion Cotillard)  i  Louis (Melvil Poupaud), escriptor. Una primera seqüència tremebunda i desaforada escenifica el trencament absolut entre germans després de la mort del fill de Louis, escatimant a l’espectador el motiu d’aquest ressentiment. El resultat son dos germans enemistats, que ni es parlen ni es veuen, que s’ignoren i s’odien. Però un terrible accident dels pares al caps dels anys, envestits per un camió quan ajudaven a una jove accidentada a la carretera, els forçarà a trobar-se, ell allunyat del món, arrecerat en una casa enmig de la muntanya al costat de la seva estimada dona (Goldshifteh Farahani) i Alice, una diva de l’escena representant, per exemple, “Els morts” de James Joyce.

El realitzador francès és un reincident a Canes on va participar per darrer cop en competició el 2019 amb “Roubaix, une lumière”, mentre l’any passat participava amb el seu film “Tromperie” a la secció Canes Première. Desplechin es mostra explosiu, alterat, febril, en un relat tan esquerdat com els mateixos personatges. Un film neurastènic per una història nerviosa, espasmòdica, amb personatges depressius, extrems o colèrics. El film és un mosaic de peces que entren en col·lisió, com el cor d’una família implosionada. Una realització de tics descontrolats i forassenyats, però que manté un incert i inalterable encant, com una sana bogeria, una bella anomalia. Un film que compta amb una Marion Cotillard esplèndida, dama de melodrama, però Melvil Poupaud està simplement sensacional en el seu rol d’home desequilibrat.

 La Secció Oficial ens ha deixat també un sòlid i robust film egipci, amb coproducció europea, “Boy from Heaven” de Tarik Saleh. Una història escrita pel mateix Saleh, ambientada en la universitat islàmica de més influència a Egipte, que parlar de la intromissió del poder polític per afavorir l’elecció de l’imam més proper a les tesis governamentals. I enmig d’una guerra bruta i ferotge per la lluita del poder acadèmic s’hi trobarà embolicat fins a les últimes conseqüències un jove pescador que acaba de ser acceptat a la universitat, Adam (Tawfeek Barhom).

La vida i res més

“Un beau matin” de Mia Hansen-Love

Després de competir l’any passat en Secció Oficial amb “Bergman Island”, la cineasta francesa Mia Hansen-Løve retorna amb “Un beau matin” a la secció que la va veure néixer amb el seu debut, “Tout est pardonné”. Hansen- Løve presenta a la Sandra (Léa Seydoux), una traductora,  mare jove i vídua que cria la seva filla, i que ha d’enfrontar-se als maldecaps creixents de la malaltia neurodegenerativa del seu pare, Georg (Pascal Greggory). El retrobament amb una antiga amistat, Clément (Melvil Poupad), desemboca en una esplendorosa història d’amor, però de difícil recorregut, ja que ell és un home casat. Un film situat a les antípodes del nervi i la frissança de Desplechin, filmat des de la serenitat i la contenció. Una preciosa i delicada pel·lícula, transparent i límpida, sobre l’impasse vital d’una mare atrafegada. Una peli que parla de la vida, el meravellós i dolorós espectacle de cada dia.

El plaer d’explicar històries

“Three Thousand Years of Longing” de George Miller

Fora de competició hem pogut veure “Three Thousand Years of Longing” de George Miller, el director australià de “Mad Max. Furia en la carretera”, film que va inaugurar el Festival de Canes el 2015. Es tracta d’un conte modern, una història fantàstica, sobre una dona sola, doctora en literatura, Alithea Binnie (Tilda Swinton), que viatge a Istanbul per impartir una conferència sobre els mites i els històries llegendàries, relats oposats a la ciència i a la història. Després d’un estrany incident a l’aeroport i comprar un petit gerro en un basar, a l’habitació de l’hotel se li apareix un gegantí follet de la tradició turca, un djinn, el geni de la làmpada (Idris Elba). Confrontada al món fantàstic i meravellós que la narratòloga desdenya, Alithea s’exposa amb incredulitat a la concessió de tres desitjos. A partir d’aquí s’obra un relat múltiple a través de les experiències del geni, les seves diverses reencarnacions a través dels segles, protagonista de diferents passatges històrics, fins arribar als nostres dies. Tot gira al voltant del real i l’imaginari i la hibridació dels dos mons, o del plaer d’escoltar històries, l’art de la fabulació. El resultat final és un producte extravagant, simpàtic i curiós, però, al capdavall, una història menor, quasi infantil tot i estar protagonitzada per adults.  Una realització mancada de la fúria i la ràbia, tret més apreciat de l’australià George Miller.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *