Dg. Ago 14th, 2022

La inauguració del D’A 2022 el dijous 28 d’abril va anar a càrrec de la indiscutible pel·lícula catalana de l’any, la meravellosa “Alcarràs” de Carla Simón, una sessió duta a terme a l’Aribau Cinema, amb totes localitats esgotades. Dotzenes de pel·lícules es podran visionar fins el proper 8 de maig en les diferents seccions del certamen barceloní. I entre aquestes, la secció estrella, ‘Direccions’, ofereix la presència de directors i directores del millor cinema europeu i mundial. Del cinema francès trobem directors com Bruno Dumont, emblema del cinema més esquiu i inclassificable, que participa amb “France, amb Léa Seydoux com a France de Meurs, figura mediàtica de la televisió, però una dona carregada d’inseguretats i febleses. Dumont, més enllà del retrat polièdric d’aquesta periodista, aprofita per parlar dels mitjans, els seus presentadors estrelles, del sensacionalisme i del groguisme del periodisme amb coses tan bèsties com la barbàrie de la guerra o la immigració al Mediterrani.

“Benediction” de Terence Davies. Siegfried Sasson (Peter Capaldi)

De la cinematografia francesa també competeix la realitzadora Mia Hansen-Løve amb “La isla de Bergman”, un film centrat en una parella admiradora del cinema de Bergman que s’instal·la uns dies d’estiu a l’illa sueca de Farö, l’emblemàtica illa on Ingmar Bergman va fundar la seva residència per escriure, viure i treballar. Tony (Tim Roth) és un cineasta conegut, amb un univers creatiu molt productiu, mentre que Chris (Vicky Krieps) és una escriptora estancada a la recerca d’una història i de la inspiració per poder-la escriure. El film de Hansen-Love, més enllà d’empaitar la mítica del genial director suec Bergman, també fa un escrutini a la relació de la parella visitant.

“La isla de Bergman” de Mia Hansen-Løve. Chris (Vicky Krieps) i Tony (Tim Roth)

Pel que fa al cinema asiàtic trobem, entre altres, al tailandès Apichatpong Weerasethakul amb una producció internacional “Memoria”, rodada en bona part a Colòmbia, amb un repartiment encapçalat per Tilda Swinton,  productora també de la pel·lícula, que va obtenir el Premi del Jurat ex aequo a Canes. Una nova aventura del cineasta tailandès plena de suggeridores propostes sobre allò invisible que es fa present en el món visible i que el mena al cor del gènere fantàstic i d’esperits. O el sudcoreà Hong Sang-soo, amb un retrat femení carregat de complexitat a “Delante de ti”, premi especial al Festival de Xixón, una altre pel·lícula minúscula, d’aparença simple, però carregada de dolor, de vida, de màgia i d’emoció.

“Memoria” d’Apichatpong Weerasethakul. Tilda Swinton

També tenim l’israelià Nadav Lapid participa amb la provocadora “Ahed’s Knee”, film que va competir al Festival de Canes, on va obtenir el Premi del Jurat ex aequo. Una pel·lícula enrabiada i plena de retrets contra el nacionalisme totalitari israelià que compta amb una realització desmanegada i barroera, absolutament contracorrent. O el britànic Terence Davies, director d’estilitzats melodrames com “The Deep Blue Sea” (2012) i “Sunset song” (2015), dirigeix a “Benediction” un esplèndid film biogràfic sobre el poeta Siegfried Sasson (Peter Capaldi), allistat a l’exèrcit a la 1 G.M. en grau de tinent, qui esfereït per l’horror de la carnisseria de la batalla, decideix renunciar a tornar el front, declarant-se objector de consciència. Davies reflexiona sobre la memòria, el passat i el present del poeta Sassoon amb un tractament exquisit i molta sensibilitat.

“Plumas” d’Omar El Zohairy

El D’A 2022 compta amb un altre apartat molt destacable, ‘Talents’, secció on podem trobem la guanyadora de la darrera ‘Setmana de la Crítica’ – secció paral·lela del Festival de Canes -, “Plumas” del debutant Omar El Zohairy, una coproducció egípcia amb França i altres països europeus que fa un retrat terrorífic, surrealista i esperpèntic de la realitat cultural egípcia, centrat, sobretot, en el masclisme arrelat en la societat. La francesa-suïssa “Petite leçon d’amour” d’Ève Deboise, qui amb la seva segona pel·lícula afronta la comèdia romàntica d’autor amb Pierre Deladonchamps, Laetitia Dosch, Lorette Nyssen. La també francesa “Petite nature” de Samuel Theis; la italiana “Atlantide” del videoartista Yuri Ancarani; la directora británica Harry Wootlif amb “True things”, sobre la problemàtica relació d’una dona amb un pres. El cinema llatinoamericà estarà present, entre altres,  amb “Clara Sola” de Nathalie Álvarez Mesén, film que repensa el paper de la dona i la religió en un context de país molt religiós com Costa Rica.

“Dúo” de Meritxell Colell

    El cinema català, més enllà de la sonada inauguració del certamen, comptarà amb propostes com “Aftersun” del director de “Caracremada”, Lluís Galter;  el debut de Zaida Carmona amb “La amiga de mi amiga” – amb totes les entrades exhaurides -; “Fail Betteer” dEva Garrido o “Dúo” d’una cineasta sempre present al festival barceloní, Meritxell Colell, que ressegueix amb la seva habitual sensibilitat una parella de ballarins per l’Argentina. D’altra banda, la retrospectiva d’enguany recupera els títols més destacats dels darrers anys de la cèlebre secció paral·lela de Cannes, ‘La Semaine de la Critique’, que ha complert la seva 60a edició. Secció que compta amb films com el debut de la darrera guanyadora de la Palma d’or de Canes, Julia Ducournau, “Crudo” (2016); el film “Haganenet (La professora de parvulari)” de l’any 2014 de l’israelià Nadav Lapid, o el film de cloenda de l’edició de l’any passat, “Une histoire d’amour et de désir” de Leyla Bouzi. Per acabar, la clausura anirà a càrrec, com la inauguració,  d’una altra dona cineasta gràcies a la projecció de la guanyadora del Festival de Cinema Espanyol Màlaga, “Cinco lobitos” d’Alauda Ruiz de Azúa, amb Laia Costa i Susi Sánchez.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *