Dt. Mai 17th, 2022

Barbàrie d’arrel hamletiana

El director americà de “La Bruja” (2015) i “El Faro” (2019) torna a la càrrega amb el seu característic cinema climàtic i absorbent, dur i violent, amb “El hombre del norte”. En el mateix preàmbul, Eggers ensenya les seves cartes amb el petit Amleth com a testimoni de l’assassinat del seu pare, el Rei Aurvandil (Ethan Hawke), a mans del germà d’aquest, Fjölnir (Claes Bang). Fjölnir usurpa el tron, saquejant i destruint la ciutat, i raptant a la mare d’Amleth, la Reina Gudrún (Nicole Kidman), ara vídua d’ Aurvandil

“El hombre del norte” de Robert Eggers. Rei Aurvandil (Ethan Hawke)

Després d’aquest pròleg, un baptisme de sang pel nen, el relat fa un salt en el temps, i ens trobem Amleth de jove (Alexander Skarsgård), convertit en un guerrer víking. Així arrenca una història de venjança cega a càrrec d’Amleth, enfollit de ràbia i de dolor, disposat a fer pagar a Fjölnir, el seu tiet, els seus crims i, de passada, salvar a la seva adorada mare, Gudrún. Quan s’assabenta que Fjölnir ha estat destituït i que viu a Islàndia, allunyat de tot, amb Gudrún, Amleth  es fa passar per esclau per arribar fins al seu amagatall, fent-se amic durant el viatge per mar amb la també esclava Olga (Anya Taylor-Joy).

“El hombre del norte” de Robert Eggers. Amleth (Alexander Skarsgård)

Aquesta història de venjança, estructurada en diverses parts, es caracteritza pel seu to marcadament hamletià – Amleth, acrònim del príncep Hamlet, de Shakespeare -. Juga la lliga dels films a l’estil de les llegendes, aquí amb una empremta personal extremadament bèstia i salvatge, amb moments de cinema gore, sovint amb analogies entre personatges i gossos, guineus i feres diverses. Una història xamànica, també, farcida de visions i anticipacions. Això ho demostra una espècie de bufó de la cort, Heimir el Boig (Willem Dafoe – que torna a participar en un film d’Eggers després de “El faro” -), confident de l’assassinat Rei Aurvandil; o la bruixa Seeress, una mena d’oracle, interpretada per la cantant islandesa Björk, a qui feia temps que no vèiem en cinema.

“El hombre del norte” de Robert Eggers. Olga (Anya Taylor-Joy)

Un relat trepidant i ferotge, d’atmosferes espesses i enverinades, sensorial i immersiu, convincent i lloable, que podria evocar altres relats barbàrics semblants com “Conan, el bàrbar” (1982, John Milius), “El guerrero nº 13” (1999, John McTiernan) o  “Valhalla raising” (2009, Nicolas Winding Refn). El seu plantejament més itinerant, més lligat al format del cinemes d’aventures, més dispers i variat, i que el fa, potser, més assequible al públic, fa que contrasti, però, amb al magistral enclaustrament paranoic, rodat en un infernal blanc i negre, de “El faro”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *