Dt. Mai 17th, 2022

La xarxa enverinada

El francès Laurent Cantet reflexiona sobre l’odi a les xarxes i els límits de la llibertat d’expressió a partir de un cas real al trepidant i enèrgic film “Arthur Rambo”. Aquest film, que va competir al passat Festival de Cinema de Sant Sebastià, aborda la polèmica causada pels missatges d’odi expressats a través de tuiter i l’impacte que van tenir en la vida del jove escriptor magrebí Mehdi Meklat. Meklat es va servir del seu avatar, que responia al alies ‘Arthur Rambo’, per escopir homofòbia i racisme de forma provocadora i gratuïta.

“Arthur Rambo” de Laurent Cantet. Karim D. (Rabah Naït Oufella)

El director de de films lligats sovint a la realitat, com els emblemàtics títols “Recursos humanos” (1999) o “El empleo del tiempo” (2001), recupera a un dels seus protagonistes del film “La classe” (2008), Rabah Naït Oufella, per interpretar al protagonista de “Arthur Rambo”, Karim D., un escriptor de moda que es troba en la cresta de l’onada i a qui, sobtadament, li comencen a rebotar a la cara els seus propis missatges d’odi quan es destapa que ell s’amaga rere el compte anònim ‘Arthur Rambo’.

“Arthur Rambo” de Laurent Cantet. Karim D. (Rabah Naït Oufella)

El film s’apunta al motiu de l’ascens i caiguda d’un antiheroi en l’època del ressò mediàtic de les xarxes, una mica semblant al que li passava al protagonista de la recent “Un héroe” de l’iranià Asghar Farhadi. Forjat en els marges de la societat, alimentat per l’odi social dels desposseïts dels barris perifèrics, la banlieue, just en el moment en què Karim D. coneix l’èxit popular, començarà el seu pitjor malson.

“Arthur Rambo” de Laurent Cantet. Karim D. (Rabah Naït Oufella)

Quan Karim D. es disposa a assaborir el seu triomf, la seva editorial començarà a dubtar i a cedir davant la pressió ambiental que s’ha generat a partir de la revelació de la seva identitat rere un alter ego que escopia tuits difamatoris i ofensius. Com un efecte bumerang, una onada de rebuig social es gira contra seu. Cantet exposa els fets sense prendre massa partit, des de la distància, sense carregar les tintes, sense exculpar-lo de la seva reprovable conducte ni apuntar-se al seu linxament. Cantet, mesurat, equilibrat, dona pas sempre al debat, obrint el tema a totes les aproximacions possibles. Una nova i rica proposta d’un cineasta compromès amb el seu temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *