Dt. Mai 17th, 2022

Voyage, Voyage

Arriba als cinemes ‘Compartimento nº 6’ del finès Juho Kuosmanen després que va guanyar el Gran Premi del Jurat al passat Festival de Canes 2021, premi ex-aequo  compartit amb l’iranià Asghar Farhadi per “Un héroe”. Kuosmomen, director de “The Happiest Day in the Life of Olli Mäki”, film guanyador la secció paral·lela ‘Un Certain Regard’ del mateix Festival l’any 2016, presenta a “Compartiment nº 6”, adaptació de la novel·la homònima de Rosa Liksom, el viatge iniciàtic i alliberador d’una turista finlandesa, Laura (Seidi Haarla), a Murmansk, en la Rússia àrtica, fugint d’un desengany amorós moscovita. Després de marxar a corre cuita, Laura, ara una jove desnortada i desencisada,  emprèn aquest viatge de fugida amb l’excusa de visitar unes troballes geològiques úniques, uns antiquíssims petroglifes.

“Compartimento nº 6” de Juho Kuosmanen. Laura (Seidi Haarla) i Lioja (Yuriy Borisov)

En aquest llarg trajecte siberià en tren, fet sense convenciment, Laura compartirà recorregut al compartiment nº 6 del tren amb un impresentable i rude miner rus, Lioja (Yuriy Borisov), qui s’adreça a la seva explotació minera. A partir del rebuig inicial de la noia envers el noi, la companyia forçada en un mateix espai tancat va subvertint els estereotips i els prejudicis, es passa a una singular i imprevista amistat entre companys de ruta. En realitat, el destí del viatge és el de menys, ja que la fita un cop aconseguida tampoc satisfà uns anhels incerts. El que de veritat importa i queda, com en les road movies, és el resultat transformador de l’experiència del viatge. En aquest sentit resulta emblemàtic la tria del tema musical “Voyage, Voyage” de la cantant francesa Desireless, tema que tradueix molt bé l’esperit subterrani del film de Kuosmanen.  

“Compartimento nº 6” de Juho Kuosmanen. Laura (Seidi Haarla) i Lioja (Yuriy Borisov)

“Compartimento nº 6” gaudeix d’una realització esplèndida, rodada de forma magistral enmig de l’estretor dels passadissos del tren o l’espai tancat del compartiment. Un film de gran fisicitat, forçada por la proximitat dels cossos, que reflecteix des de la transparència i la naturalitat aquesta bonica amistat entre contraris forjada en les diferents etapes del camí. Un film que després s’obre als espais oberts, tot i que la visita a Murmansk, espècie de viatge als confins habitats del món, de viatge a la fi del món, té lloc enmig d’una tempesta de neu, confrontats ara a una climatologia adversa. Una seqüència culminant amb ambdós protagonistes enlairats en un vaixell varat, destrossat, amb cita inclosa al “Titanic” de James Cameron, esdevé un dels moments més preciosos d’aquest estrany i bonic viatge enlloc tan físic com anímic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *