Dg. Des 4th, 2022

Que no es perdi la màgia

‘Encanto’ és la nova pel·lícula animada de Disney que ha estat codirigida per Byron Howard i Jared Bush – responsables de ‘Zootrópolis’(2016) i, també, Charise Castro Smith. Després de l’admirable ‘Coco’ (2016, Adrian Molina i Lee Unkrich), construida sobre referents mexicans, Disney torna a apostar per buscar inspiració en el folklore llatinoamericà, concretament en la vistosa Colòmbia, tot reaprofitant el realisme màgic de Gabriel García Márquez de ‘Cent anys de solitud.’

‘Encanto’ explica la història de la família Madrigal i com, per un cop de màgia, van passar de no tenir res com a refugiats que eren a posseir una preciosa casa encantada. Cada membre de la família, com si es tractessin de superherois, té un superpoder, així tenim una germana superforçuda o una altre germana superpresumida, que ho embelleix tot de flors amb un simple desig. Però aviat descobrirem que la petita Mirabel no té cap do ja que durant la cerimònia d’atorgar un superpoder a Mirabel enfront de la porta assignada de la casa, la màgia no va aparèixer per enlloc.

‘Encanto’ de Byron Howard, Jared Bush i Charise Castro Smith

Tot i aquesta taca particular, Mirabel, la protagonista principal, és una nena riallera i alegre, que conviu feliç amb la resta de família sota l’ombra de la matriarca, l’àvia Madrigal, en aquesta casa encisada situada a Encanto, la vall que dona títol a la pel·lícula. La casa conserva com un talismà intocable un ciri, la flama del qual no s’apaga mai, una mica la flama de la família i del benestar que cal preservar. Però Mirabel descobreix que aquest petit paradís particular està a punt d’esfondrar-se quan té visions d’esberles que creixen per la casa, posant de relleu que tothom viu en una mena d’autoengany idíl·lic, esdevenint la principal artífex de la salvació dels Madrigal.

‘Encanto’ de Byron Howard, Jared Bush i Charise Castro Smith

Una pel·lícula Disney, com no, que arriba carregada de temes musicals, amb composicions originals de Lin-Manuel Miranda, el creador del musical ‘In  The Heights’ ambientat en una barriada llatina de Washington Heights de Nova York, l’adaptació cinematogràfica del qual s’ha estrenat enguany en sales de cinema. El film fa un elogi de la família unida i de les tradicions locals i aborda de cara el tema de l’empoderament femení, posant en qüestió valors com la perfecció i apostant per la reivindicació de la diferència, aquí la normalitat en un entorn d’excepcionalitat. Un film simpàtic i bonic, colorista i alegre, però estem ben lluny d’un Disney enlluernador i meravellós. Tot no pot ser.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *