Dc. Des 8th, 2021
‘La abuela’ de Paco Plaza

El Festival de Sitges ha trobat espai per una variant tan fructífera del gènere com els terrors domèstics, l’horror a casa. Ens trobem amb un ampli reguitzell de cases encantades, cabanes endimoniades i pisos maleits com posen de manifest ‘La abuela’ de Paco Plaza o ‘Earwig’ de Lucille Hadzihalilovic. Però també ‘Luzifer’ de Peter Brunner amb un jove – interpretat per Franz Rogowski – criat en estat semisalvatge i entre falcons per una mare fanàtica cristiana i ex-alcohòlica enmig de la muntanya mentre son assetjats pel progrés o ‘We need to do something’ del nord-americà Sean King O’Grady amb una família atrapada en el bany de casa seva després d’un tornado mentre tot s’encamina cap a l’imprevisible.      Fins i tot podríem encabir en aquest apartat films com ‘In the Earth’ de Ben Wheatley amb un investigador i una guardabosc torturats per un científic embogit en una tenda de campanya i, després, retinguts de nou en una altre enclavament en la profunditat dels boscos per una doctora que experimenta amb el so i la llum per comunicar-se amb els arbres creant moments d’horror psicodèlic i lisèrgic. També ‘She Will’ de la britànica Charlotte Colbert es fa ressò de les malediccions en una caseta de repòs enmig de les Highlands, Escòcia, en un relat molt ben aconseguit sobre bruixeria i feminisme amb protagonisme de la veterana actriu Alice Krige, premiada amb la Màquina del Temps al festival català

‘She Will’ de Charlotte Colbert

Cases maleïdes

Tenim ‘La abuela’ de Paco Plaza, el creador de la saga ‘Rec’ al costat de Jaume Balagueró, amb un guió d’un dels cineastes espanyols més originals, Carlos Vermut. La trama ens presenta a Susana (Almudena Amor), una model que s’està obrint camí professional a París i que ha de retornar a Madrid sobtadament per culpa del vessament cerebral que ha patit la seva àvia, Pilar (Vera Valdez), una dona gran que vivia sola i de qui s’haurà de fer càrrec mentre no trobi a ningú. Ens trobem enfront d’un nou espai domèstic convertit en àmbit del terror, paisatge de la por. La pel·lícula de Paco Plaza i Carlos Vermut plantegen una història de possessions terrorífiques en l’àmbit familiar, amb un evident gust retorçat, però es mou entre els llocs comuns del gènere -els cops d’efecte habituals i la típica banda sonora que subratlla tots ells moments – demostrant seriosos problemes per transcendir els seus clixés.

Més enllà de la factura convencional d’un film de terror, a ‘La abuela’ es detecta un sentit al·legòric evident que aborda l’inexorable pas del temps,  la devastadora senectut, però també la urgència en recuperar la joventut perduda, reviure el desig i el plaer, reivindicant una relació lèsbica. D’altra banda, Paco Plaza ha estar present per partida doble ja que ha estat responsable d’un dels episodis del remake de ‘Historias para no dormir’ del desaparegut Narciso Ibáñez Serrador, ‘Freddy’, amb Miki Esparbé i un ventríloc. 

‘Earwig’ de Lucille Hadzihalilovic.

Molt més inspirada es revela ‘Earwig’ de la cineasta francesa Lucille Hadzihalilovic, premi especial del jurat en el Festival de Sant Sebastià. Adaptació de la novel·la homònima de Brian Catling, ‘Earwig’ presenta una casa tancada i buida habitada per una nena i el seu cuidador, el qual li arregla cada dia la boca canviant-li la seva dentadura de vidre, una feina per la qual és remunerat per un desconegut. Un relat claustrofòbic, filmat pràcticament tot sencer en interiors, un món hermètic, desconnectat de l’exterior, amb una nena que no parla. Relat gòtic, amb una casa com si fos una castell sinistre, un regne de les tenebres, per un film que destaca estèticament per una prodigiosa posada en escena ominosa.

Els quatre fantàstics

Però el Festival de Sitges també s’ha ocupat de la gent amb poders extraordinaris, personatges amb superpoders, com demostren propostes tan riques i estimulants com ‘The Innocents’ del noruec Eskil Vogt o ‘Freaks Out’ de Gabriele Mainetti. ‘The Innocents’ està ambientada en un barri de la ciutat d’Oslo mig buida perquè la gent està de vacances i on acaba d’arribar una família, matrimoni i dues nenes, una d’elles autista. Ens trobem uns nens del barri que comencen a descobrir capacitats sorprenents com si fos un joc però un d’ells sembla descontrolar-se fent mal ús dels seus poders i explotant el costat cruel de la canalla.

El film d’Eskil Vogt és un intrigant, enigmàtic i torbador melodrama infantil de jocs i entremaliadures que parteix de la perspectiva dels infants per parlar de la distància en la relació dels nens amb els adults. Els poders extraordinaris es fan presents també en els adults en una espècie de versió de quatre fantàstics, els components d’un circ ambulant italià sota l’ocupació nazi a ‘Freaks Out’ de l’italià Gabriele Mainetti. Aquí la deformitat física i l’anomalia d’un grup de personers, espècie de bèsties o de monstres de fira, gaudeixen d’algunes prestacions inusuals que al final es revelen com a superpoders quan entren en joc també un grup de partisans esguerrats i tolits, un autèntic exèrcit desmanegat. Un film que compta també amb la presència de l’actor alemany de ‘Luzifer’, Franz Rogowski, fent de pianista nazi de sis dits en cada ma, el tirà d’un fastuós circ.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *