Dv. Set 17th, 2021

L’inclassificable cineasta francès Bruno Dumont ha sembrat el desconcert amb una inabastable cinta com ‘France’ amb protagonisme absolut de la vedet del Festival, Léa Seydoux, present en Secció Oficial dues vegades gràcies a ‘The French Dispatch’ de Wes Anderson o ‘The Story of My Wife’ d’Ildiko Enyedi. D’altra banda, el director de ‘Los caballos de Dios’ (2012), el marroquí Nabil Ayouch, s’estrena en secció oficial amb un film sobre l’escena musical juvenil del seu país,‘Haut et fort’. La trama d’Ayouch es centra en un taller de música rap en un centre cultural a Casablanca impartit per un raper del poaís que posa de manifest la  modernitat i l’atreviment de la joventut en parlar sense embuts a través de l’expressió musical o corporal en una societat on l’islamisme és molt present.

Apichatpong Weerasethakul, guanyador de la Palma d’Or amb ‘Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas’ (2010), ha tornat a competir a Canes amb la producció internacional ‘Memoria’ rodada en bona part a Colòmbia i amb un repartiment encapçalat per Tilda Swinton,  productora també de la pel·lícula. Una nova aventura del cineasta tailandès plena de suggeridores propostes sobre allò invisible que es fa present en el món visible i que el mena al cor del gènere fantàstic i d’esperits. El film és una experiència estranya i contemplativa construïda al voltant d’un enigmàtic so que empaita a la seva protagonista, una dona que viu entre la realitat, el somni, les visions o les intuïcions. A Tilda Swinton l’acompanyen en el repartiment, entre altres,  Jeann Balibar o Daniel Giménez Cacho. D

‘France’ de Bruno Dumont

Desconstrucció mediàtica

A ‘France’ de Bruno Dumont, Léa Seydoux interpreta France de Meurs, periodista de televisió, figura mediàtica, però una dona carregada d’inseguretats i febleses. Dumont, més enllà del retrat polièdric d’aquesta periodista, aprofita per parlar dels mitjans, els seus presentadors estrelles, del sensacionalisme i del groguisme del periodisme amb coses tan bèsties com la barbàrie de la guerra o la immigració al Mediterrani. Una sàtira ferotge del poder mediàtic que desconstrueix la feina del periodista de primera línia de combat fins a convertir-lo en una pantomima i un circ.

Sobte veure una coproducció europea amb tants recursos en mans de Dumont i això es fa palès en el brutal episodi alpí. Cal dir que Seydoux es deixa estima per la càmera de Dumont, qui la retrata en plans llargs sobre el seu rostre que faciliten el lluïment expressiu de l’actriu francesa, sovint per copsar una dona trencada que arrenca a plorar. Però també la veiem descomposar-se en pantalla de forma fàcil, com una diva de l’actuació que sap explotar aquest recurs davant l’audiència. A vegades sembla una santa, una màrtir, i altres vegades, una exhibicionista, una aprofitada, pura impostura. Dumont desconcerta amb un enfocament contradictori i ple de d’arestes sobre aquest personatge megalòman i passa indistintament de la seva ridiculització a la seva glorificació. Una obra gegantina i inabastable que ha provocat rebuig i que crec que no ha estat massa ben entesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *