Dv. Set 17th, 2021

El realitzador txadià Mahamat-Saleh Haroun,  guanyador del Premi del Jurat de Canes l’any 2010 amb ‘Un homme qui crie’, participa de nou en Secció Oficial amb una aposta valenta i rodona sobre el tema de l’avortament en la societat africana, ‘Lingui (Els lloc sagrats)’. Una altre cinta candidata a Palma d’Or en la Secció Oficial ha estat l’esplèndida pel·lícula episòdica de Joachim Trier consagrada a les virtuts i incerteses d’una jove en la trentena, ‘Verdens Verste Menneske (Julie (en 12 chapitres))’.

‘Onoda’ d’Arthur Harari

Però també hi ha vida en altres seccions com en la competició paral·lela Un certain Regard carregada de bones propostes. Convé destacar la pel·lícula inaugural de la secció, ‘Onoda – 10 000 nuits dans la jungle’, segon llargmetratge d’Arthur Harari, sobre la historia real del soldat nipó Hiroo Onoda que va seguir lluitant a la jungla filipina fins a quedar-se sol anys després de la capitulació del Japó el 1945, localitzat per un turista els anys 70’. Una obra corprenedora i fascinant d’estil depurat, concepció monàstica, farcida de lirisme, amor i molt dolor.

‘Lingui (The sacred bonds)’ de Mahamat-Saleh Haroun Equip artístic

Empoderament femení

‘Lingui (Els llocs sagrats)’ és un llargmetratge sobre una mare musulmana, Amina (Achouackh  Abakar Souleymane), que prendrà la decisió d’ajudar a la seva filla de 15 anys embarassada perquè pugui avortar en un país on aquesta pràctica està perseguida i penada. Aquest film fa un retrat d’una dona valenta i decidida, una mare sacrificada que no s’arronsa davant d’un entorn hostil. Dona repudiada per la família, treballadora i independent, que fa treballs de ferro artesanals amb filferros extrets dels pneumàtics.  Mahamat-Saleh Haroun Es un melodrama social valent i coratjós que toca de cara temes tabús i que aposta decididament per l’empoderament de la dona i la solidaritat  entre elles invocant llocs sagrats de la comunitat com la tradició de l’ajuda mútua col·laborativa.

En una edició del festival molt sensibilitzada en posar de relleu una mirada femenina reivindicativa troba en aquest film l’enèsim episodi de la violència bruta dels homes sobre les dones, la cultura de la violació. El film, ple de veritat i de dolor, toca un altre tema colateral com el control i el silenci del imam de la comunitat religiosa musulmana on acut la mare a resar. Una gran aposta cinematogràfica molt ben filmada i moments recordables que depassa de llarg l’evident missatge reivindicatiu. Un dels títols del primer terç de la Secció Oficial que m’ha colpit més profundament i que podria commoure un president del jurat com Spike Lee, ferm defensor de les lluites compartides de la causa afroamericana.

Verdens Verste Menneske’ de Joachim Trier. Equip artístic

Les vides de Julie

El director noruec Joachim Trier, un habitual a Canes després de competir amb ‘Louder than Bombs’ (2015) o ‘Oslo, Agost 31’ (2012) en la secció Un Certain Regard, competeix enguany amb la cint danesa-sueca-francesa-noruega ‘Verdens Verste Menneske (Julie (en 12 chapitres))’ ambientada a Oslo amb una jove en la trentena, Julie (Renate Reinsve), una dona  sense massa compromisos i prou inconstant en la seva diva professional que li sembla trobar l’estabilitat emocional amb un noi més gran que ella, Aksel (Anders Danielsen Lie), un autor de còmic d’èxit. Fragments d’una vida plena d’una jove aclaparada per les incerteses, un personatge ple de registres i arestes, i que bascula indistintament entre la tendresa, el romanticisme, la comèdia,  la melanconia, la tristesa o l’emoció.       

Una pel·lícula pletòrica, radiant, rodada en estat de gràcia i que deixa un treball interpretatiu col·lectiu extraordinari amb Renate Reinsve al capdavant, una actriu que aconsegueix el seu primer gran paper en cinema després d’aparèixer ocasionalment en l’esmentat film de Trier, ‘Oslo, Agost 31’. Una història ben travada d’estructura episòdica, conformada per dotze capítols, titulats segons diversos motius que conformen l’atribulada vida de Julie – des de la maternitat, la infidelitat, la família o la melangia – , més un pròleg i un epíleg.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *