Ds. Set 18th, 2021
Inauguració 74 Festival de Canes. P. Almodóvar, B. Joon-ho, Jurat Oficial i Palma d’Or a Jodie Foster

Dimarts dia 6 de juliol arrencava la 74 edició del Festival Internacional de Cinema de Canes amb tot el glamur desitjable amb una concorreguda catifa vermella. La cerimònia inaugural va comptar amb la presentació del Jurat de la Secció Oficial, conformat paritàriament per homes i dones, amb la presidència del realitzador afroamericà Spike Lee, icona del cartell de la present edició. Al costat de Lee van pujar a l’escenari la realitzadora francesa-senegalesa Mati Diop, l’actriu canadenca Mylène Farmer, l’actriu i realitzadora nord-americana Maggie Gyllenhaal, la realitzadora austríaca Jessica Hausner, l’actriu i realitzadora Mélanie Laurent, el director brasiler Kleber Mendonça Filho, l’actor francès Tahir Rahim i l’actor sud-coreà Song Kang-ho.

La cerimònia va comptar amb l’entrega d’una primera Palma d’Or a la realitzadora, actriu i productora americana Jodie Foster, la qual va sorprendre a tothom fent tots els parlaments exclusivament en francès. L’entrega d’aquest valuós reconeixement d’honor va anar a càrrec del realitzador espanyol Pedro Almodóvar que va ser l’encarregat de lloar la figura de Jodie Foster. La internacionalització del certamen francès va comptar en la vetllada amb tot una sorpresa a càrrec del realitzador sudcoreà Boong Joon-ho, triomfador de Canes’ 2019 amb ‘Parásitos’, la baula necessària que enllaçava la darrera edició física del 72è Canes amb la represa enmig de la intempèrie d’aquesta 74 edició.

‘Annette’ de Leos Carax. Equip artístic amb Adam Driver i Marion Cotillard

La tragicitat sublimada de Leos Carax

El festival, més enllà de la quota de luxe i vistositat inherent a la cerimònia inaugural, va comptar amb una proposta suggeridora i atractiva com ‘Annette’ de Leos Carax. Després del triomf crític de ‘Holy motors’ (2012) fa nou anys, el cineasta francès Leos Carax tornava a Canes amb el seu sisè llargmetratge, una coproducció internacional rodada en anglès, ambientada a Los Angeles i amb banda sonora del duet que conforma la banda Sparks, els compositors i guionistes Ron i Russell Mael.

Es tracta d’un film musical i cantat valent i agosarat, ple de plasticitat i sumptuositat, només aparentment allunyat de l’extremisme i la rauxa de Carax. És la història d’una parella d’èxit formada per una famosa cantant, Ann (Marion Cotillard), i un humorista d’humor corrosiu i provocador, Henry (Adam Driver), que veuen com els canvia la vida el naixement d’una nena, Annette.

   Si el film juga la carta de la fantasia i la irrealitat, plena d’atmosferes lynchianes, farcida d’imatges sobreposades i textures abigarrades,  l’aparició en escena d’Annette engrandeix l’esberla que fractura realitat i ficció accentuant la vessant més onírica i surrealista. La criatura que arriba al món provoca sense voler un daltabaix en la parella, assetjada ja per dimonis i visions interiors. Abans ja veiem una diva que mor cada dia en la seva representació damunt l’escenari mentre el comediant demana que el matin enmig de l’actuació.      

El resultat és un melodrama operístic de tragicitat sublimada on     l’estranyesa s’apodera encara més del relat amb un nadó animatrònic, una nena articulada com una titella, una mena de Pinotxo femení. La presència de titulars d’una revista de xafarderies que es fa ressò de la vida social de la feliç parella insufla més artifici a tot plegat. Cal destacar especialment Adam Driver en un valuós esforç interpretatiu enmig d’aquesta proposta experimental encara que ens faci enyorar una mica el desbordament i la imprevisibilitat de l’actor fetitxe de Carax, Denis Lavant. Esmentar que el mateix Leos Carax o els germans Ron i Russell Mael apareixen també en el film en un estudi de gravació en el primer número musical. 

Mark Cousins situa Canes com a epicentre de l’evolució del cinema

La jornada inaugural es va completar amb la projecció del documental cinematogràfic del cèlebre assagista del cinema, Mark Cousins, ‘The story of film: a new generation’, una projecció especial fora de concurs que retrata el cinema d’autor mundial del segle XXI. Cousins fa una picada d’ull al mateix festival de Canes amb la nodrida presència de títols ressenyats per aquest reputat especialista quan ens n’adonem que molts d’ells han passat per la selecció d’aquest Festival.

Cousins, sense fer-ho explícit, al·ludeix a pel·lícules premiades a Canes com les esmentades en aquesta crònica – ‘Parásitos’ de Boong Joon-ho o ‘Holy Motors’ de Leos Carax – , a part de cites a cineastes com el tailandès el tailandès Apichatpong Weerasethakul o films com ‘Retrato de una mujer en llamas’ de Céline Sciamma.  Un treball impressionant que estableix un profitós i fratern diàleg entre l’evolució moderna de les imatges cinematogràfiques i el mateix festival com a epicentre d’aquesta tendència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *