Inici notícies Pel·lícules Catalanes doblades al català internacionals Professionals Actors Directors Compositors cinemacatala.NET proposa... La Cartellera jutgem la cartellera Altres seccions

El personatge - Entrevista a Silvio Muccino

Una de les darreres estrenes de la nostra cartellera és l'òpera prima del jove actor italià Silvio Muccino, Háblame de amor, que també protagonitza. La distribuïdora espanyola del film, On Pictures, ens ha cedit l'entrevista que segueix. Quan ha nascut la idea de Háblame de amor? La idea ha nascut per casualitat aproximadament fa dos anys i mig al sofà de l'antiga casa de Carla Vangelista, on ens vam conèixer. Potser és més just dir que abans van néixer els personatges, després la història. Com ha estat el pas del llibre a la pel·lícula? Per a la meva ha estat d'una banda molt laboriós i arriscat, i per un altre, extremadament natural. Al ser un actor i, algunes vegades, també guionista, havia viscut la inevitable frustració de qui explica i interpreta les seves històries sabent que de la realització s'ocuparà un director. Háblame de amor m'ha fet ocupar el càrrec d'autor abans i després, a poc a poc, m'ha dut de la mà cap al que s'ha revelat com una destí inapel·lable: ser també director d'aquesta història meva. En el pas del llibre al guió, òbviament, hi ha hagut que aportar canvis i, per tant, més que d'un guió adaptat d'un llibre, es pot parlar d'una pel·lícula treta lliurement de Háblame de amor. Com han estat triats els noms dels personatges? La idea del nom Sasha l'ha tingut Lucca Di Fulvio, el company de Carla Vangelista. M'ha agradat immediatament perquè està completament passat de moda i perquè acaba en A, com els noms femenins. Nicole, en canvi, és un nom tan sensual i femení que ha nascut al costat del personatge. No es podia anomenar de cap altra manera. També Benedetta és un nom atinat per al personatge, perquè és bastant aristocràtic i, paradoxalment, significa exactament el contrari del que és el personatge. El títol ha estat escollit immediatament o teníeu altres hipòtesis? El llibre durant molt temps s'ha titulat L'habitació està calenta perquè començava amb aquesta frase i mentre esperàvem que es trobés un títol més adequat seguíem anomenant-lo així. Després el coneixiem com Cyrano, perquè Nicole ajuda a Sasha a seduir a Benedetta, just com li passava a Cyrano de Bergerac amb Cristià. Després ha nascut aquest títol, senzillament perfecte per a Sasha, Nicole i Benedetta. Com has recreat cinematogràficament el món de Hablame de amor? Exactament com m'ho havia imaginat sempre. He madurat durant un any i intervinc alimentant un món imaginari i, a un cert punt, aquest món l'he realitzat, exactament com se m'apareixia. Les finestres de la casa de Sasha, així com les parets de la casa de Nicole, eren just com les que sempre havia tingut a la meva ment. Hi han a la pel·lícula referències i esments cinematogràfics? Diguem que he triat grans exemples per inspirar-me. Hi ha una de les primeres seqüències de la pel·lícula, en la qual Sasha i Nicole caminen sobre un pont, que s'inspira en la pel·lícula Fins a l'últim respir de Godard, on Jean-Paul Belmondo i Jean Seberg caminen i dialoguen d'esquena als Champs-Elysées. He fet referències a pel·lícules com Harold i Maude, perquè volia considerar-la com l'àvia d'aquesta història. Aquesta pel·lícula, així com Háblame de amor, parla d'un amor lliure i revolucionari que no fa cas ni a l'edat ni a la forma. També a Bertolucci, a qui estimo per sobre de qualsevol cosa. És un veritable mestre i no nego haver-me nodrit del seu cinema, de les seves músiques i dels seus personatges, fins a arribar a l'instant que també els ambients i les escenes d'interior de nit estan inspirades en les seves obres. El dormitori, per exemple, és un tribut a El Último tango a París. Hi ha una escena en la qual a Sasha li donen una pallissa a la vora d'una vorera i és una al·lusió a El conformista. Hi ha també referències d'altra naturalesa, com la primera pel·lícula d'Alfonso Cuaròn, Paraiso perdido, que m'ha inspirat una escena entre Sasha i Nicole. Per a la banda sonora he recorregut decididament al cinema americà dels anys 70 que representa un món únic i irrepetibile: Harold i Maude?, El regreso i Klute; totes elles pel·lícules meravelloses amb músiques i personatges únics. Les músiques de Jefferson Airplane, Buffalo Springfield, Bobby Hebb. Sunny de Bobby Hebb és una de les cançons usades durant un ball de Sasha amb Nicole. Es tracta de cançons que més que explicar un període, segons la meva opinió, conten un estat d'ànim, una llibertat sentimental i de pensament que avui en certa manera hem perdut. El repartiment tècnic i artístic? Des de Cattleya han estat molt generosos amb mi perquè m'han consentit contar aquesta història exactament com l'havia imaginat sempre, garantitzant-me un repartiment tècnic i artístic d'excel·lent qualitat. He tingut la fortuna de treballar amb Maurizio Millenotti, un geni del vestuari, i Arnaldo Catinari, director de la fotografia, sense l'aportació del qual les imatges no haguessin tingut mai el mateix impacte. També el repartiment artístic ha estat el millor que un director pugui esperar-se. Treballar amb Aitana Sánchez-Gijón i Carolina Crescentini ha estat una experiència inoblidable, tant per l'enorme amor que aboquen en aquest treball, com per la senzillesa i celeritat amb que estan dotades. A més he tingut el privilegi de dirigir a Geraldine Chaplin i he d'admetre, que m'ha deixat petjada. El repartiment masculí també és excel·lent. Giorgio Colangeli no tenia una tasca gens fàcil: un espera el seu personatge durant tota la pel·lícula, i quan finalment arriba t'esperes una gran interpretació. I ell ho ha aconseguit perquè és un gran actor. Max Mazzotta, en la part de Fabrizio, m'ha sorprès quan m'ha dit que era el seu primer paper dramàtic. Max és un actor còmic excepcional, però posée també una notable predisposició per al drama; el seu casting va ser tan commovedor que era com si no hagués fet una altra cosa en tota la seva vida. I després està Flavio Parenti, la veritable sorpresa de la pel·lícula. Flavio prové del món del teatre i la seva primera mostra cinematogràfica ha revelat una manera absolutament única i particular d'actuar. Té carisma i una presència increible. I el mateix de tots els altres, com Andrea Renzi amb el qual he treballat amb gran sintonia. Tots els personatges Afegir comentaris: * Comentaris: Nom: Per evitar els missatges generats automàticament (spam), si us plau, que hi posa a la imatge? * Com a màxim pots omplir 255 caràcters.

Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small