Amb el seu vuitè llargmetratge, el britànic Danny Boyle està aconseguint tot el reconeixement en forma de premis, doncs a banda de guanyar el Globus d'Or o el BAFTA, és el gran favorit per endur-se l'Oscar a la millor direcció. Probablement, l'habilitat realitzadora que mostra amb Slumdog Millionaire es trobi entre el més significant d'una filmografia insuficient com perquè sigui considerat un director de nivell. Les molt britàniques Tumba abierta i Trainspotting (un fort impacte internacional), ambdues amb Ewan McGregor de protagonista van fer despertar l'interès de Hollywood cap a un autor valent, arriscat i amb certa personalitat, valors gràcies els quals li van concedir l'oportunitat de creuar l'Atlàntic i realitzar Una historia diferente, amb la que va poder continuar gaudint del seu actor fetitxe co-protagonitzant una comèdia impossible al costat de Cameron Diaz. La playa, basada en la novel·la d'Alex Garland i protagonitzada per Leonardo DiCaprio es va convertir en tot un bunyol que va posar en evidència les possibilitats d'un director que s'havia coronat massa aviat. Sort que un parell d'anys després tornaria a les illes britàniques per signar la que per molts és la seva millor pel·lícula: l'excel·lent 28 días después, una original i eficaç mirada al subgènere dels zombies, film que probablement suposa el millor d'una filmografia que també inclou un desconcertant viatge solar segons Sunshine i un metafòric i errat conte infantil de títol Millones. Ara s'estrena Slumdog Millionaire, sobrevalorada darrera pel·lícula que apunta algunes bones formes, obsessiva en ritme i muntatge frenètics, però alarmantment descuidada en una narració irregular i poc equilibrada.