L’estrena d’aquesta joia de l’animació anomenada WALL.E, Batalló de neteja, convertida de forma immediata en tot un gran clàssic, ens porta a parlar del seu màxim responsable, el director nord-americà Andrew Stanton, un nom indispensable en el cinema d’animació contemporani. Stanton va debutar com a director de llargmetratges amb Buscant en Nemo després d'haver treballat com a coguionista, codirector i productor executiu en les quatre fites cinematogràfics anteriors de Pixar. Aquest debut no podia haver estat millor: gran èxit comercial i de crítica i el reconeixament acadèmic amb un Oscar al millor film d'animació. Ha estat una de les grans forces creadores de Pixar Animation Studios des de 1990, quan es va convertir en el segon animador (i novè empleat) en incorporar-se al grup de pioners de l'animació per ordinador de l'Estudi. Stanton va ser un dels quatre guionistes que va rebre una candidatura als Oscar l’any1996 per la seva tasca a Toy Story. Tanmateix, va continuar recollint èxits com a guionista en les següents pel·lícules de Pixar Bichos, Toy Story 2, Monstruos S.A. i l’esmentada Buscant en Nemo. Stanton va néixer a Rockport (Massachussets) i es va llicenciar en animació de personatges pel califòrnia Institute of the Arts (CalArts), on va realitzar dues pel·lícules com estudiant: A Story, que narra la història d'un noi anomenat Melvin, un dinosaure anomenat Ted i un pallasso assassí al comandament d'un exèrcit d'idiotes anomenat Randy, així com Somehere in the Arctic. Va començar la seva carrera professional als anys vuitanta a Los Angeles, com animador a l'estudi Kroyer Films de Bill Kroyer i com a guionista a Mighty Mouse, The New Adventures (1987) de Ralph Bakshi. L’any 1990, es va incorporar a Pixar, l'empresa de producció publicitària que acabava de fundar John Lasseter , on va treballar com director d'animació i director en múltiples anuncis. Stanton i Lasseter van codirigir els curtmetratges Luxo Jr., Surprise i Light and Heavy per a Barri Sèsam abans de començar la preproducció de Toy Story a principis dels anys noranta. Ara mateix, algú dubta que el proper febrer Stanton rebrà el seu segon Oscar? WALL.E ho té molt clar...