David Cronenberg és un director fascinant, difícil d’encapsular. Les seves pel·lícules transporten a l’espectador als sentiments mes foscos de la psique humana.
Les històries dels seus films són com una teranyina que sedueixen sense possibilitat d’escapolir-se.
Sempre ubicat en el món del fantàstic, o això creien els més incrèduls, ha portat el seu particular univers a la vida real. Una història de violència (2005) i Promesas del este son dos retrats magnífics del comportament de l’ésser humà. I ha trobat en l’actor Viggo Mortensen el seu alter ego.
Una trajectòria artística coherent i difícil d’igualar, on Cronenberg s’ha mantingut fidel al seu ideari. Cromosoma 3 (1979), La zona muerta (1983), Videodrome (1983), Inseparables (1988), Crash (1996) i Spider (2002) son mostres d’un realitzador que busca incessantment captivar a l’espectador. Promesas del este no és tan sols una pel·lícula de la màfia (russa en aquest cas), sinó de la dificultat de l’home i la dona d’assumir el seu destí. El padrino de Francis Ford Coppola era la darrera obra mestra sobre la màfia però amb el darrer treball de Cronenberg crec que molts pensareu el contrari.
David Cronenberg és un director fascinant, difícil d’encapsular. Les seves pel·lícules transporten a l’espectador als sentiments mes foscos de la psique humana.
Les històries dels seus films són com una teranyina que sedueixen sense possibilitat d’escapolir-se.