cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LAMOR DESTRUCTIU PER LES LLETRES

El documentalista Pietro Marcello s’estrena en el cinema de ficci amb una adaptaci molt personal del clssic homnim del nord-americ Jack London Martin Eden escrit el 1909, novella amb trets autobiogrfics, tamb. La histria del mariner Martin Eden (Luca Marinelli) fascinat per la cultura i les maneres elegants de la burgesia que s’enamora d’una noia rica, Elena (Jessica Cressy) i es vol fer digne d’ella assolint l’xit com a escriptor.

L’adaptaci cinematogrfica de Pietro Marcello modifica el temps i el lloc de la trama. De la zona de Los Angeles a tombant de segle XX en la novella, l’acci es trasllada a Itlia i a un temps canviant, intemporal, on s’encavalquen sense complexes diferents poques sense especificar.

El cineasta itali es mostra lliure un cop ms en la concepci visual de la pellcula introduint una srie d’imatges que no formen part de la trama, a vegades repetides, ja siguin aquestes imatges d’arxiu en color o majoritriament en blanc i negre - fragments documentals, propis o aliens, o inserts d’alguna pellcula -.

Aquesta convivncia dissonant d’imatges fa que les imatges afegides fora de la prpia trama de l’escriptor autodidacta que aspira a fer-se un lloc en la societat actun com a contrapunt o, fins i tot, com a metfores. Es crea un dileg molt fructfer i ple de suggeriments que aporta a aquesta singular adaptaci una de les seves millors excellncies.

Tot i aquestes llicncies a travs d’un estil tan fascinant com enriquidor, el director s tamb extremadament conseqent amb l’essncia de la novella. Es tracta d’una histria de lluita, de sacrifici, de treball, de superar els contratemps especialment el rebuig de les editorials o el menyspreu de les classes adinerades -. Aquesta histria de redempci personal a travs de la cultura, d’enterrar el seu origen treballador, espcie de pecat original, entra en sintonia amb el credo de l’home que es fa a s mateix en la terra de les oportunitats que s Estats Units.

Un cant a l’individualisme i als valors dels ms forts, amb cites al filsof Herbert Spencer, en collisi directe amb l’ideari socialista, per la gran paradoxa arriba quan el protagonista assoleix el ress popular i l’anhelat ascens social ja que aleshores Martin es confronta a la buidor absoluta. Un home que noms entn la vida a travs de l’esfor es troba que quan ho t tot no t res. Ja podem dir que ’Martin Eden’ s un dels grans ttols flmics d’enguany que no ens haurem de perdre de cap de les maneres.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 234

Una crtica de Joan Millaret Valls

25 de desembre de 2020


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small