cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MALSON CALIGARESC

Premi del pblic en el recent 53 Festival de Cinema de Sitges, "La vampira de Barcelona" de Llus Dans s un pellcula inspirada en la crnica negra barcelonina a travs dels crims esgarrifosos atributs a Enriqueta Mart al barri del Raval a principis del segle XX. Aquesta histria amb tics llegendaris sexplica, en bona part, a travs de la figura dun periodista, Sebasti Comas (Roger Casamajor), personatge torturat que arrossega alguns traumes i que sha dinjectar morfina per oblidar i dormir. Comas intentar esbrinar la veritat de les acusacions sense contrastar dirigides envers Enriqueta Mart, autntic cap de turc, enmig de la psicosis collectiva sobre nens segrestats i assassinats.

Enriqueta Mart, anomenada La vampira de Barcelona, - interpretada amb tot el dramatisme possible per Nora Navas -, s una dona trastornada que apareix progressivament com la vctima propiciatria duna societat controlada pels seus poders fctics en qu els vertader monstre no seria la desgraciada Enriqueta sin la societat en general. Un film de terror gtic que es pot veure tamb com un film poltic al posar en solfa la impunitat de les forces vives, des de la burgesia, els jutges o la premsa sensacionalista, confabulats en construir un relat tendencis i estigmatitzador sobre una dona indefensa.

Aquest film cont una marcada petjada artstica i ve farcida de recursos esttics que veuen del cinema mut, lexpressionisme o altres modalitats expressives que evoquen les siluetes de les ombres xineses. Rodat en blanc i negre, majoritriament, amb espurnes preciosistes i simbliques del color vermell - la sang, el fanalet dun prostbul o cors arrencats -. El color es far omnipresent, per, en les seqncies barroques i asfixiants del prostbul on van a parar, probablement, les nenes de famlies pobres desaparegudes dels carrers de Barcelona.

Reputadssim escengraf teatral, Llus Dans aparca el documental - sovint centrat en la figura del msic Llus Llach amb un treballs tan destacat com Llach, la revolta permanent (2007) i en el seu primer llargmetratge de ficci aporta un disseny artstic prodigis que combina cinema i teatre atorgant a la urbs de Barcelona uns contorns de malson caligaresc en qu els decorats es fan presents de forma indissimulada.

Aconsegueix tamb traspuar el clima enrarit i vric dun altre film paranoic com M. El vampir de Dusseldorf (1931, Fritz Lang) i es nodreix alhora de reminiscncies escenogrfiques de Casanova (1976) de Fellini a travs de ls de les mscares, elements circenses o la pantomima, on lartifici es fa amo i senyor de la funci. Una esplndida pellcula amb un repartiment daltura en qu destaquen, a part dels esmentats Roger Casamajor o Nora Navas, tamb Bruna Cus, Nria Prims, Francesc Orella, Albert Pla o Mario Gas.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 319

Una crtica de Joan Millaret Valls

4 de desembre de 2020


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small