Diverses films a competició aborden les angoixes i tensions que genera el conflicte entre el cos i la identitat, un motiu nodal en aquesta edició. Aquesta preocupació es fa present des de diferents gèneres i aproximacions. Ho trobem en l’àmbit de la ciència ficció sobre realitats alterns a la canadenca ‘Possessor Uncut’ de Brandon Cronenberg; o en el gènere de la monster invasion en la russa ‘Sputnik’ de Egor Abramenko; o també en la comèdia juvenil sobre licantropia de la francesa ‘Teddy’ dels germans bessons Ludovic et Zoran Boukherma.
Sota la pell
El canadenc Brandon Cronenberg, fill del mestre del fantàstic David Cronenberg, guanyador a Sitges com a millor director revelació amb ‘Antiviral’ (2012), excel·leix enguany amb ‘Possessor Uncut’, un thriller futurista i violent amb protagonisme d’una fascinant i pertorbadora Andrea Riseborough. Un relat de ciència-ficció sobre realitats paral·leles a l’estil de ‘Matrix’ amb una agent d’una companyia especialitzada en eliminar persones.
Una espècie d’assassina a sou que és transportada a través d’implants cerebrals en la ment d’un altre cos, seleccionat prèviament, per fer-lo cometre un assassinat. Aquest potent film aborda com instrumentalitzar una persona fent servir el seu cos com un recipient tot esdevenint un titella o un robot. El problema gros arriba quan hi ha col·lisió de voluntats dins del mateix cos perquè la ment controlada per una voluntat aliena no renuncia al seu espai.
Tot resulta problemàtic ja que comença a deixar seqüeles físiques i emocionals en aquesta mercenària despietada, amb dificultats afegides també per extreure-la del cos triat, per desconnectar-la. Com en molts relats sobre intel·ligència artificial i realitat virtual es generen problemes de consciència i el procés simbiòtic sovint es trenca. Una pel·lícula hiperviolenta que mostra amb certa delectació la sang vessada igual que una crueltat i ferotgia inusual. Una història plena de rebrecs, malaltissa i capficada, que la converteix en una aposta valenta i extrema.
‘Alien’ soviètic
‘Sputnik’ de Egor Abramenko retrata una missió russa a l’espai que pateix un contratemps l’any 1983, forçats a tornar a la Terra. Es desconeixen els motius de l’aterratge d’emergència i de la seva tripulació formada per dos comandants només en torna un de viu. L’astronauta supervivent no recorda el què ha passat i resta en observació en una base secreta. Aleshores criden una psicòloga de Moscou - interpretada amb solvència per Tatyana Klimova - perquè analitzi el seu cas.
En realitat, es revela que l’astronauta conté un alien dins seu i que aquest el manté en vida. A la base, sota les ordres d’un militar díscol que actua per lliure i al marge de la llei enganyant a les autoritats, es revela com alimenten a la bèstia amb presos vius. Després de devorar les seves preses humanes el monstre retorna al cos del cosmonauta.
La psicòloga buscarà la manera d’aturar aquesta barbaritat rumiant com separar la bèstia i l’home, tot i que la relació simbiòtica entre ambdós sembla indestriable. Aquest relat sobre una criatura vinguda de l’espai exterior és de plantejament esquemàtic, una història simple, però molt ben portada. Destaca el seu aspecte visual molt treballat, dotat d’una atmosfera espessa i enganxifosa molt aconseguida. Igual que l’aterridora criatura, una creació d’altura.
Un altre film que aporta una nova reflexió sobre la relació de l’home amb el seu cos en un irresoluble conflicte de desdoblament. ‘Sputnik’ resta com a exemple de que la ciència-ficció russa torna a estar en bona forma després d’uns anys d’absència. Una aposta russa que es complementa amb un altre film rus ambientat en la Guerra Freda, ‘Superdeep’, també ambientat en una base científica secreta, aquesta subterrània, un immens pou que emet uns estranys sons.
Que ve el llop!
La pel·lícula ‘Teddy’ dels germans bessons Ludovic Boukherma et Zoran Boukherma és una de les propostes més simpàtiques del certamen català. Es tracta d’un film sense pretensions, tan auster com irònic, amb efectes especials artesans, que sap treure petroli de les seves limitacions.
‘Teddy’ és una comèdia rural sobre un jove desclassat que es dedica a fer massatges i que visita sovint uns tiets més aviat deficients, la riota del poble. El desmanegat protagonista, Teddy Pruvost - interpretat amb tot l’encant possible per Anthony Bajon -, és mossegat pel que podria ser un llop, probablement la mateixa bèstia que mata els ramats d’ovelles del poble, fet que provoca la mobilització airada de la comunitat.
El film dels germans Boukherma reflecteix el món agitat juvenil a través de la licantropia amb símptomes com les transformacions del cos que alteren al noi. Són canvis que no pot controlar, amb modificacions del seu cos que rebutja com un adolescent trasbalsat per l’acné a la cara o la sortida del bigotet. Aquí es desvetlla la ferocitat i també una voracitat sexual i carnívora, un impuls salvatge que acabarà utilitzant contra tots i tothom quan la seva xicota l’abandona. Les pors i frustracions personals amb pell i urpes de llop.
L’entorn campestre i l’humor sorneguer semblen hereus dels films de Bruno Dumont, habitat per tipus extravagants de trets físics inconfusibles, especialment la seva sèrie còmica i absurda ‘El pequeño Quinquin’. El film compta amb l’afegitó del segell de selecció prèvia pel Festival de Canes. I descobrim també que aquesta comunitat campestre està formada per nord-catalans quan escoltem durant un recital coral una cançó de bressol catalana.
