cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA VRIT

Lany passat, el reconegut director irani Asghar Farhadi va submergir-se en la cultura i la idiosincrsia espanyola, rodant en un poblet tpicament mesetari i amb el bo i millor del cinema espanyol, Todos lo saben, un drama amb tocs de thriller en qu retratava amb total fidelitat i quotidianitat la vida dels habitants daquest petit indret com si ho hagus fet qualsevol realitzador espanyol, i que a ms conegus aquell ambient de primera m.

De manera molt similar, el director japons Hirokazu Koreeda sha traslladat a Frana per filmar La vrit, cinta amb grans noms del cinema francs, com Catherine Deneuve, Juliette Binoche, Ludivine Sagnier, Alain Libolt, o Christian Crahay, i la participaci dEthan Hawke, interpretant a un actor nord-americ, fruit de ladmiraci que li tenia el realitzador nip sobretot pels seus papers en els films de Richard Linklater. I no es pot negar que el resultat daquesta barreja de cultures i maneres dentendre tant la vida com el cinema ha estat fora exits i estimulant, malgrat la complexitat a priori que un director amb un enfocament cinematogrfic tan local es pogus adaptar a uns personatges amb una manera de fer totalment occidental.

De fet, Koreeda va concebre inicialment La vrit com una obra teatral, per a instncies de Binoche la va transformar en gui cinematogrfic, per tal de poder treballar junts. A partir daqu, va traslladar lacci a Frana i va ajustar la histria a la nova localitzaci i nacionalitat dels personatges sense excessius problemes, ja que com en la majoria de treballs del realitzador japons (Still walking, Despus de la tormenta, De tal padre tal hijo o Un asunto de famlia) el text es centrava en les relacions familiars, un tema suficientment universal com per poder ser tractat des de qualsevol punt de vista cultural.

Lacci es centra en la visita de la filla, la neta i el gendre duna gran diva del cinema francs a la seva residncia parisenca, amb motiu de la presentaci del seu llibre de memries. A partir daquesta premissa, la cinta va destapant capa a capa, les interioritats de la famlia i de cada personatge, que com en qualsevol altra inclouen gelosia, rancnies, discussions, incomprensi...., per amb la particularitat en aquest cas, que tot passa dins el mn del cinema, ja que els diversos membres hi tenen relaci per algun costat o altre, i a ms, part del metratge es situa en un rodatge (curiosament dun film de cincia-ficci) en el qual participa la patriarca.

En aquest sentit, La vrit, com ja succea en el seu dia a La nit americana de Truffaut, suposa un joc metalingstic en qu sutilitza el cinema per reflexionar sobre ell mateix. Per ms enll de mostrar-nos algunes interioritats dels rodatges des del punt de vista tcnic, la pellcula intenta retratar alguns dels perfils ms habituals dins aquest mn, i com interactuen entre ells. Tot i que la pea central sobre la qual pivota tot el gui s sens dubte la figura de la diva, i ms en concret, el carisma de la Deneuve, que aconsegueix fusionar-se de tal manera amb el seu personatge, que es fa difcil distingir on comena la ficci i on acaba la realitat. Lactriu galla imposa la seva abassegadora personalitat en totes i cada una de les escenes on apareix, i ens regala una composici memorable duna gran actriu en el crepuscle de la seva carrera, amb aquest deix darrogncia i condescendncia propi de molts dels grans noms del celluloide.

El resultat s sens dubte una proposta suggerent, en qu Koreeda ha sabut aplicar el seu estil reflexiu i precs, per sense subratllats innecessaris, posant tota la seva destresa cinematogrfica al servei dels actors. Aix, sense oblidar en cap moment que la cinta t la Deneuve com a nucli i eix vertebrador, tamb ha estat molt conscient que el llument de lestrella francesa depenia en bona part del suport dels magnfics actors i actrius dels quals lha rodejat, i als quals reserva en tots els casos, algun moment de llument. Perqu si en alguna cosa hi ha una coincidncia total entre el cinema japons i el francs, s en la posada en valor del treball de lactor com a focus central de tota pellcula i en el gust per les bones interpretacions, independentment del gnere, el pressupost o el renom del repartiment. Perqu la qualitat i el talent, en el cinema i en la vida en general, no coneixen de banderes.
Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 352

Una crtica de Marc Serra

15 de gener de 2020


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small