cinema catal� . caT
Notícies anteriors
BESTIARI

Ara tenim loportunitat de gaudir duna de les grans revelacions de la present temporada, la tan torbadora com suggeridora Border/Grns del cineasta suec dorigen irani Ali Abbasi, a partir dun text de lautor de Djame entrar, John Ajvide Lindqvist. Guanyadora del Premi a la millor pellcula de la secci parallela del Festival de Canes, Un Certain Regard, aquesta brillant i trbola aposta cinematogrfica del fantstic sendinsa de nou pels territoris de la por i all estrany i inquietant tal com el mateix Abbasi deixava anar en el seu primer film Shelley (2016).

Border ens mostra una vigilant en una terminal de ferris suecs, Tina (Eva Valender), la qual disposa dun olfacte privilegiat per detectar la culpa o la vergonya daquells que amaguen algun crim o es dediquen al trfic illegal. Grcies a aquesta extraordinria capacitat dolorar la culpa, una dot de naturalesa diguem-ne animal, Tina es requerida per les autoritats per ajudar a esclarir actes infames de violncia sobre un infant. Tot canvia per Tina quan coneix un home tan estrafolari i poc agraciat fsicament com ella, Vore (Eero Milonoff), que desprn la olor delatora de la maldat, una ombra de sospita enganxada a la pell, tot i que no sel pugui incriminar per res.

Es tracta de dos essers lletjos, daparena bestial, condemnats a entendres i, fins i tot, a enamorar-se. Per aleshores s quan comencen a emergir terribles i insospitats secrets, com el revers de lamor, i que posa de manifest lherncia gentica duna raa escassament humana. Tot aix acabar posant contra les cordes a Tina, acostumada als humans i als seus valors tics, especialment la distinci clara entre b i mal, confrontada ara a un bagatge salvatge que ignorava per complert.

Border ens delata lexistncia duna mena de trolls, criatures dels boscos, que sensumen com feres, que gaudeixen en plena naturalesa, i que entroncarien amb certa mitologia nrdica, oportunament passat pel filtre del fantstic modern. Un film que parla dels altres, aquells ssers marginats pel seu aspecte fsic repulsiu, espcie de monstres empesos als marges del nostre mn. Per que com a raa en risc dextinci no volen renunciar a la seva desaparici, i aquest retorat film es transforma tamb aleshores en un manifest per la dignitat prpia amb lassumpci del preu de la barbrie per poder continuar existint.

Notcies - Cinema Catal . NET
El cartell de la pellcula

lectures: 138

Una crtica de Joan Millaret Valls

17 de gener de 2019


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small