cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LAQUELARRE DE LA CARN REBREGADA

Desprs de Call me by your name, el realitzador itali Luca Guadagnino satraveix amb un remake del clssic del giallo de Dario Argento, Suspiria(1977), tot un clssic modern del cinema de terror. La "Suspiria" de Guadagnino destaca per una mirada ms difana, amb recreaci despais asfixiants duna ombrvola quotidianitat en clara sintonia amb els anys de plom dels rgims comunistes.

Un territori de gran fisicitat progressivament retorat a remolc de visions puntuals de caire fantstic o una confusa simfonia de veus diabliques que es sobreposen a les imatges. Sn apunts sinistres i macabres que emergeixen del subsl del film com el terror que viu camuflat en racons i cambres secretes de linternat i que acabaran per monopolitzar finalment el relat.

Un enfocament naturalista que relega el fantstic als marges del relat, llevat del dantesc i apotesic final, i que contrasta amb lestilitzaci exacerbada aplicada per Argento a la seva Suspiria, marcada per la pura abstracci, una narrativa prcticament absent, entregada a una refulgncia de colors i una banda sonora estrident, un film lisrgic datmosfera tan exasperant com fascinantment torbadora.

Suspiria s la histria duna jove americana, Susie (Dakota Johnson), quer ingressa en un internat de noies duna reputada escola berlinesa de dansa, lAcadmia Markos, regentada per un equip femen amb una institutriu al capdavant, mestre de cerimnies, Madame Blanc (Tilda Swinton). Una acadmia que, en realitat, amaga una espcie de societat secreta dirigida per un organitzaci immemorial de bruixeria.

Episodis del passat de la protagonista al seu poble dOhio amb una mare agonitzant postrada en el llit contribueix a enrareix dentrada el relat. Per altra banda, un dels punts daccs al costat fosc i paranormal daquest internat femen son les sessions de psicoanlisi dun vell escriptor, Dr. Josef Kemplerer (Tilda Swinton), supervivent de lhorror nazi, que pren notes en la seva consulta duna pacient, ballarina de lAcadmia Markos, absolutament trastornada per visions i deliris demonacs, Patricia (Chlo Grace Moretz).

Guadagnino ho intenta i, en fora moments, funciona, destacant lescena duna dansa en qu els moviments convulsos i entretallats de Susie repercuteixen rtmicament i de forma esgarrifosa en el cos duna altre ballarina, sotmesa a la torsi violenta i la tortura fins a convertir-se en un manyoc informe de carn rebregada.

Per crec que el terror li ve gran a Guadagnino i al final perd una mica els papers amb un aquelarre desfermat de bruixeria i paganisme mesclada amb una certa delectaci malaltissa per la carn esqueixada. I, daltra banda, la idea dapostar per una lectura poltica ambientant el film en el convuls mapa alemany dels anys setanta amb el terrorisme de la RAF, amb un segrest amb ostatges retransms pels noticiaris, o la desaparici duna pupilla de lescola possiblement embolicada amb organitzacions dextrema esquerra, no acaba de reeixir mai.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de la pellcula

lectures: 210

Una crtica de Joan Millaret Valls

11 de desembre de 2018


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small